L'ESCOLA OBERTA A LES FAMÍLIES

El proper dijous dia 14, el meu centre de pràctiques, desenvolupa una jornada de portes obertes on totes les famílies dels nins i nines estan convidades en participar-hi. Durant aquesta jornada, els pares i les mares podran gaudir del treball i de l'aprenentatge dels nins i nines durant aquest curs; a més de gaudir, del ball que han preparat. Aquest, és un bon moment per tal d'observar la relació que existeix entre aquestes famílies i les escoles, sovint poc fluida tan sòls per reunions estrictament acadèmiques o de comportament. D'aquesta manera, se' adonen del treball realitzat i de com el nin o nina, poc a poc, amb treball i esforç han anat creixent i madurant com a persones i també com alumnes. 

Pels mestres d'aquests alumnes, la participació de les famílies ha de ser un dels motors de la nostra feina ja que dóna sentit real a l'escola com un projecte de vida que inclou a la comunitat educativa: nins i nines, mestres i famílies. Així, les famílies viuen el dia a dia escolar i es senten que els projectes posats en marxa en el centre és un tasca que docents i famílies desenvolupen de manera conjunta, és a dir, una tasca compartida per ambdos col·lectius. Aquesta admiració mútua entre les famílies i els docents només es podrà dur en terme, si tu com a mestre, en aquest cas jo, com a futura docent, crec com a persona la importància que les famílies tenen en l'aprenentatge del seu fill o filla. Implica, en moltes ocasions posar en pràctica estratègies que afavoreixin aquest apropament. Per això, és necessari que les portes obertes a les famílies no només es desenvolupi dos o tres pics en el curs, sinó que sempre han d'estar obertes i a disposició de les famílies. Si tenim les portes obertes del nostre centre sempre obertes, els pares i les mares tendran l'oportunitat de veure com els seus nins i nines aprenen, com es comporten,... Aquesta relació és indispensable per tal que les famílies puguin vivenciar i experimentar com els seus nins i nines aprenen i així poder-los ajudar en el seu procés d'aprenentatge. 

EL BALL A L'ESCOLA

L'altre dia, concretament dimecres, durant les dues primeres sessions de classe tot el primer cicle d'Educació Primària, concretament dos primers i tres segons vam sortir al patí per assetjar un ball que han de presetnar davant les famílies el proper 14 de juny.

El ball que vam ballar va ser "El ball de la civada". Va ser molt satisfactori veure l'intercanvi d'impressions i anècdotes entre l'alumnat. Aquesta acció va permetre sortir un poc de la rutina i poder observar com de be s'ho passaven els nins i nines durant la posada en práctica de la coreografia. A més, els vaig poder ajudar durant les dues sessions perquè aquest ball l'havíem treballat a l'àrea de música de la UIB i vaig poder ajudar en tot allò que m'enrecordava.

Crec que el ball és una manera de treballar la coordinació motriu, l'empatia, el treball en grup, el respecte, l'acceptació de normes,...Però, el que és més important és que dóna la oportunitat a tots i a totes de participar en l'activitat segons les seves possibilitats, ja que en cap moment es demana que tots ho facin perfecte, sinó que el que es demanava en l'activitat era la participació activa de tots i totes. Però sobretot el que permet es veure la cara de felicitat dels nins i nines que, tot i que alguns no els agrada del tot ballar davant l'altre gent estableixen vincles afectius amb la resta de companys. Per tant, és una activitat que ens permet treballar les emocions i els sentiments, sovint oblidats en l'educació. Així, l'alumne mitjançant el ball pot expressar allò que sent i es sent motivat per treballar.

LA CREATIVITAT A L'AULA

Ja en la recta final de la meva estada a l'escola de pràctiques, m'he parat a pensar com en l'escola, habitualment, no és té en compte la creativitat dels alumnes. O si aquesta és té en compte, es reflexa principalment en les àrees plàstiques, com pugui ser la música, però sobretot a l'hora de realitzar una plàstica. Per tant, el concepte de creativitat en l'àmbit de l'educació sovint fa referència a la capacitat espontània que el nin o la nina posa en pràctica per interpretar la realitat, la qual, és sòl treballar molt durant l'etapa d'infantil; però que, a mesura que s'avança, es va deixant de banda, fins el punt que com he dit abans, deixa d'estar present en la majoria d'àrees troncals, com català, castellà, anglès, coneixement del medi,... per situar-se tan sòls en les àrees plàstiques. Encara que, el concepte de creativitat és més ampli i fa referència a una habilitat o capacitat que ens permet a les persones posar en marxa la nostra imaginació.Però, no només això, sinó que, durant el nostre procés de creativitat posam en marxa el desenvolupament cognitiu ja que hem de ser capaços de crear noves idees i buscar possibles solucions a diferents problemàtiques que ens podem trobar en aquell moment en concret. De manera que, és una destressa que ens serveix a les persones per al nostre dia a dia. Tot i que, a vegades es pugui considerar aquest concepte com una habilitat innata en les persones, nosaltres com a mestres hem de posar en pràctica les estratègies i els recursos adequats per formentar-la en les nostres aules. Aquestes estratègies posades en marxa per nosaltres els docents, estan relacionades amb alguns trets com: la iniciativa, la curiositat, l'espontaneïtat, l'originalitat de pensament. Perquè es puguin posar en marxa, és necessari que els docents ajudin a crear un clima d'aula on la falta de confiança i la inseguretat no existeixin en el pensament dels nostres nins i nines, ja que tot el treball que facin s'ha de valorar.

En l'escola on realitzo les pràctiques, aquest concepte, s'ha posat en pràctica a l'hora de plàstica, on a partir de la visualització de distints quadres d'en Joan Miró, ells, després de manera individual havien de crear la seva pròpia obra, sense cap tipus de pauta. El resultat va ser tot un èxit, amb una participació activa i total per part de tots els alumnes. El resultat va ser la imatge que teniu aquí al costat. 

"La creativitat s'aprèn igual que s'aprèn a llegir". Ken Robinson

Finalment us deixo, un vídeo del programa "Redes" titulat: "Los secretos de la creatividad". 

TREBALL COOPERATIU

L'entrada d'avui està relacionada amb el que hem parlat aquests dies a classe sobre l'aprenentatge cooperatiu. En la meva escola de pràctiques, els alumnes principalment treballen de manera individual, i en moltes poques ocasions treballen en grups cooperatius. Penso que si, es treballàs en grups cooperatius, tal vegada l'aprenentage de tots els alumnes milloraria i s'afavoria una major atenció a la diversitat de l'aula, ja que tots treballarien.  

Com hem anat dient aquests dies, els avantatges del treball cooperatiu són moltes. Les principals són: que facilita el treball autònom ja que cada alumne intenta fer el possible segons les seves capacitats, hablitats i necessitat des del punt de vista de la la cooperació grupal i l'aprenentatge entre iguals, ja que si un té dificultats a l'hora de treballar un determinat contingut demana ajuda als seus companys de grup, abans que al mestre. Per tant, són els alumnes qui tenen en ells mateixos la responsabilitat del seu propi aprenentatge. Aquesta metodologia afavoreix, l'atenció a la diversitat de ritmes d'aprenentatge, de necessitats, d'interessos, d'habilitats, de capacitats, ja que tots participen en funció de les seves capacitats i habilitats...Però, a més, desenvolupa l'autoestima, la participació activa, la cooperació entre companys, la responsabilitat de l'alumnat, la compensació i l´equilibri de desigualtats, promou la interacció entre els companys, el saber treballar amb altres persones, és a dir, treballar en grup, .... De manera que, els alumnes són els protagonistes del seu aprenentatge, mentre que, el paper del mestre consisteix en conduir-los cap a l'aprenentatge. 

He trobat aquest vídeo que ens pot ajudar a entendre millor el que significa el treball cooperatiu a l'aula. Ens parla de com en l'escola CEIP Can Puig, basen la seva metodologia d'aula en el treball cooperatiu explicant-nos quines són les passes que segueixen per arribar a aconseguir l'aprenentatge de tots i cada un dels alumnes de l'aula.

TALLER DE BIBLIOTECA.

En l'actualitat sembla que l'objectiu primordial de l'educació és ensenyar a llegir correctamet. Tal vegada, deixant un poc de banda, el procés de maduració de l'alumnat així com les seves capacitats i habilitats. Un fet que implica treballar un determinat objectiu sense tenir en compte les necessitats de cada un d'ells. 

En la meva escola de pràctiques, cada divendres els nins s'emporten un llibre a casa per llegir-lo durant una setmana, i a partir del qual, han d'emplenar una fitxa de lectura on es demana que els alumnes completin el títol, l'autor, els personatges principals i secundaris que surten a l'obra i un petit resum del que succeeix acompanyat d'un dibuix. 

Alguns alumnes, els hi costa un poc més la lectura i encara llegeixen per síl·labes, però d'altres ja llegeixen correctament. De manera que, ens trobam en una classe, com totes, on existeixen diferents ritmes d'aprenentatge i de lectura. El més important, d'aquest taller, és que tot l'alumnat va a la biblioteca i elegeix segons els seus interessos i necessitats els llibres que desitjen emportar-se a casa i llegir-los. Per tant, es dóna l'oportunitat de la lliure elecció en funció dels seus interessos i la seva motivació intrínseca. Crec que aquesta és una bona manera d'atendre la diversitat de l'aula, ja que tots elegeixen el tipus de llibre que s'adapta millor al seu ritme d'aprenentatge. La mestra, fa de guia ajudant als alumnes que no saben quin llibre llegir, donant-los alguns títols perquè ells elegeixin d'entre tots el que voldrien llegir. Així, la biblioteca esdevé un centre obert a tots els alumnes. 

LES TIC A L'AULA.

La meva entrada està enfocada en parlar de com les tic, poden ser utilitzades com un recurs més dintre de l'aula; no només per a l'alumnat amb Necessitats Educatives sinó que també per a la resta d'alumnes. 

Sovint, és un recurs que no és té en compte dins la programació, tal vegada per la falta de formació del professorat o per la falta d'interés per a posar en marxa un projecte que requereix un gran esforç per a la comunitat educativa. 

He de dir, que en l'escola a on realitzo les pràctiques, concretament, en el primer cicle d'educació primària, cada aula té un ordinador i un projector però no disposa d'una pantalla per a poder reflexar la imatge. A més, d'una sala d'ordinador-biblioteca que es pot utilitzar sempre i quan ningú en aquell moment ho utilitzi.  Això, fa que, l'ordinador, s'utilitza en ocasions puntuals i ara a n'aquests moments s'ha utilitzat més perquè alguns dels materials que he utilitzat durant les meves pràctiques hem fet servir l'ordinador per treballar l'aire, l'aigua, veure alguns vídeos,.... Crec que si és té a l'abast un recurs com aquest, s'hauria de fer l'esforç d'utilitzar-lo ja que és un recurs que permet a l'alumnat amb necessitats educatives especials que desperti en ell o ella, el seu interès, la seva motivació. Però a més, agilitza el seu treball, i fins i tot, augmenta la seva productivitat dins de l'aula millorant la seva autoestima ja que es senten còmodes treballant els continguts des de l'ordenador; resultant ser aquest, una font d'aprenentatge. Per això, és important utilitzar l'ordinador sempre que sigui necessari i no només en les hores d'informàtica. 

De manera que, la diversitat de materials i les noves tecnologies són bones estratègies per utilitzar-les dintre de la nostra aula ja que quan es treballa amb qualsevol alumne sempre és important captar l'atenció del nin o nina per tal d'aconseguir un aprenentatge. Per tant, el més important és que aquests materials beneficien a l'alumnat. 

Aquí, us deixo un vídeo interessant sobre com integrar les tics dintre de la nostra aula.