ESTUDIAM EL LITRE A PARTIR D'OBJECTES REALS.

Avui, en la sessió de Matemàtiques ens tocava estudiar el litre i perquè l'alumnat tingués més facilitat a l'hora d'entendre i interioritzar el concepte del litre, hem portat una ribella amb botelles d'aigua, sucs, cantimplores,... ja que hem pensat que tal vegada els seria millor entendre el concepte del litre a partir del reconeixement d'objectes de la vida quotidiana amb els quals s'utilitza aquesta mesura del volum. Hem anat observant el tipus de botella que els nins i nines havien portat de casa per tal que de manera visual s'anassin familiaritzant amb aquest nou concepte. 

Aquesta proposta ha esta molt útil ja que hem treballat un nou estil, un estil d'aprenentatge visual, deixant de banda, el que sovint es sòl utilitzar en les aules, l'auditiu. Crec que els ajudat, sobretot a l'hora de resoldre un problema, en el qual havien de sumar determinats objectes d'un litre o d'altres a on havien d'identificar si el recipient hi cabia menys d'un litre o més d'un litre d'aigua. Per tant, és important anar canviant el tipus d'estratègia que utilitzam en el nostre procés d'Ensenyament- Aprenentatge per afavorir l'atenció a tot l'alumnat, cada un dels quals presenta una manera d'aprendre, un estil d'aprenentatge diferent. Aquest fet implica, que en les aules com a docent hem d'utilitzar totes les estratègies i metodologies necessàries per afavorir que tots i cada un dels nostres alumnes aprengui.

També, hem utilitzat una estratègia semblant a l'hora d'estudiar el concepte de quilogram, gram, metre i centímetre. Per estudiar el quilogram i el gram, vam portar a l'aula una balançà tradicional i una balaça digital i vam anar pensat diferents objectes de la vida quotidiana com: material escolar, algun aliment, un cossiol,... i després van anotar els resultats en una graella. I per estudiar el concepte de metre i centímetre van mesurar l'alçària de cada un dels alumnes de la classe fent un mural, de les alçades de la classe a partir de trossos de diaris que representaven la cinta mètrica amb la qual s'havien mesurat.

L'ESCOLA NO NOMÉS ENSENYA, SINÓ QUE TAMBÉ EDUCA.

L'entrada del meu bloc, està relacionada amb la nostra feina com a docents, ja que penso que la nostra actuació com a mestres ha d'anar encaminada no només a ensenyar coneixements a partir dels continguts; sinó que també, ha de formar a persones amb valors. Per això, és important transmetre. 

He pensat que era necessari fer aquesta entrada ja que sovint s'oblida o es deixa de banda, el concepte d'educar a l'escola. Molts de docents pensen que l'educació l'han de donar les famílies.  Les nostres actuacions com a docents i com escola en general, permeten que l’alumne des del primer moment conecti amb allò que estam fent, per això, és important que aquestes siguin coherents i respectuoses per a tots i totes. Considero que, l'escola ha d'educar en valors i normes; però també ensenyar continguts. 

Com a persones que som, els mestres transmetem als nostres alumnes una determianada visió del món, i per a ells som un referent, és a dir, som un mirall en el qual ells s'hi recolzen. De manera que, amb una sola mirada o un gest feim sentir-los importants,.  Així, els hem d'acompanyar en el seu procés d'ensenyament-aprenentatge ajudant-los en els moments crítics i en els moments bons. Perquè succeeixi és important, que nosaltres, els mestres tinguem un coneixement sobre els nostres alumnes, així, entre ells i nosaltres podrem compartir els problemes, les il·lusions, les inquietuds, els sentiments formant a persones respectuoses, amb esperit crític, autònoms, responsables, lliures.  Implica un treball conjunt i de saber escoltar-se els uns els altres formant a persones que raonin i reflexionin els seus pensaments, allò que pensen. Podrem dur a terme, aquest projecte de vida, si donam la possibilitat a tots els nostres alumnes d'aprendre, tenint en compte les seves habilitats, capacitats i necessitats. Per tant, en l'escola treballam els continguts, els quals sovint duen implícit el treball de les emocions i els sentiments, els quals sovint es deixen oblidat, tot i que, el treball amb els altres, compartint i ajudant-se fa feliços als nostres nins i nines. Els hem de donar la mà en els moments bons i en els no tant bons, ja que entre tots podem aconseguir que vinguin a l'escola feliços. Dependrà, de la nostra actuació com a persones i com a docents. 

A continuació us deixo un vídeo que pot ajudar a entendre un poc millor aquestes dues perspectives que podem trobar en l'escola. D'entre tot el que he pogut extreure d'aquest vídeo que són molts de coneixements em quedo amb la següent frase que un dels mestres comenta en el vídeo i que descriu perfectament, quin paper té l'escola. 

“No es pot ensenyar sense educar”.

EXPERIMENTAM EN L'ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI.

Els nins i nines en el seu dia a dia observen, manipulen i treuen conclusions a partir del treball que realitzen dins l'aula i fora d'ella, en el seu dia a dia normal. Per tant, és important que en l'escola es treballin alguns dels continguts del currículum a partir de l'experimentació dins de l'aula. En el meu cas, en l'àrea de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural es treballen els continguts a partir d'experiments. Ara, ès dóna el tema de l'aire i el que estic fent per demostrar algunes de les característiques pròpies de l'aire ho feim amb experiments. D'aquesta manera, tot l'alumnat participa en l'activitat, ja que són ells qui desenvolupen els experiments. 

Per tant, aquesta àrea, es treballen dos conceptes, el "fer" i el "pensar". Per una banda, es posen en pràctica determinades accions per comprovar determinades hipòtesis, en aquest cas, la realització dels experiments; i per una altra banda, el concepte de pensar ja que, abans de posar en pràctica l'experiment, els alumnes reflexionen en veu alta les possibles solucions o idees mentals que tenen en relació al que succeirà durant el desenvolupament de l'experiment. Així, en l'àrea de coneixement del medi, s'aprén experimentant, però a la vegada, els nins i nines mentalment construeixen un coneixement.

La imatge d'aquesta entrada, la vaig fer un dia a classe quan realitzàvem un experiment per comprovar una de les propietats de l'aire, el pes (massa). Aquesta, és una bona idea, ja que és una altra forma de treballar els mateixos continguts al llarg de l'Educació Primària. A més, penso que és l'oportunitat idònea per a què tots els alumnes participin activament i estiguin motivats per a realitzar una activitat en concret, experimentant, vivenciant i manipulant directament allò que aprenen, que tal vegada, anys enrera ha quedat a l'oblit, centrant-se en una metodologia tradicional d'exposició de coneixements i de memorització d'aquests. Per tant, aquesta metodologia afavoreix la inclusió educativa de tots els alumnes ja que els permet a tots experimentar, adaptant-ho al seu ritme d'aprenentatge.

A continuació, deixo un hiperenllaç sobre un vídeo titulat "Aprendre Experimentant" de tv3. L'escola que ens mostren en el vídeo segueix una metodologia en la qual es tenen en compte aquests punts: l'interès, la observació, l'experimentació i les conclusions

Aquesta frase, resumeix el que significa aprendre experimentant i descobrint: 

“M’ho van explicar i ho vaig oblidar, 

ho vaig veure i ho vaig comprendre, 

ho vaig fer i ho vaig apredre”.

FEIM MATEMÀTIQUES APLICADES. JUGAM A BOTIGUES.

Els tallers del dimecres a l'escola, han acabat i el que queda de temps lectiu, han decidit dedicar la sessió de tallers setmanals a treballar les matemàtiques aplicades, a partir del joc: "JUGAM A BOTIGUES". Crec que és una bona manera d'aprendre matemàtiques en un context real i proper a l'alumne; a més, permet transferir els coneixements matemàtics en el seu dia a dia, per exemple, anant a comprar amb les seves famílies. Una altre aspecte, a tenir en compte és, l'atenció a la diversitat de l'aula, ja que permet que l'alumne treballi al seu ritme i que, la dinàmica del joc s'adapti a les seves necessitats i característiques. I, també, afavoreix la interacció entre els diferents membres del grup i l'ajuda mútua entre els companys de l'equip.

Així, va arribar l'hora dels tallers, i tots els nins i nines estaven emocionats amb la nova proposta, l'organització d'un mercat format per 4 tendes. La mestra va proposar a 4 capitans, cada un dels quals havia d'elegir a 5 o 6 nins i nines. De manera que, van ser ells mateixos qui varen formar els grups de feina.

Cada grup, havia de prendre la decisió d'elegir el tipus de botiga que volen crear (jugueteria, fruiteria, papereria, apotecaria, pastisseria, carnisseria, tenda d'electrodomèstics,...). Per tal que, no hi hagués repeticions entre els diferents grups es va donar un temps de cinc minuts perquè entre tots els membres del grup arribin a un acord a l'hora d'elegir la possible tenda. 

A continuació, després d'haver arribat a un acord sobre el tipus de botiga, els membres de cada grup hauran de pensar i escriure a un quadern de tasques: els objectes per vendre (aquests, poden ser reals, de plàstic o juguetes o fotografies). Seria important, que cada nin aportàs un mínim de 5 objectes, amb l'o bjectiu de tenir com a mínim 30 objectes a la tenda per començar a jugar. A més, hauran de posar les etiquetes dels preus de cada objecte, posar un nom a la botiga, decorar la seva botiga. La pròpia escola serà l'encarregada d'aportar les taules i les cadires per a poder muntar l'escola.

DINÀMICA DEL JOC. Cada membre del grup que ven, ha de tenir un quadern a on anotar les operacions fetes, quan realitza la tasca de venedor i per tant, va sumant les despeses quan fa de comprador. Així, tot el que es ven i tot el que es compra s'ha d'anotar. Es pot fer una graella al quadern per poder fer les operacions pertinents. Per jugar, s'utilitzaran els doblers de joguina (tal vegada, els objectes per vendre és important que tinguin un preu inferior a 20€). Les mestres, a l'entrada de l'aula penjàrem abans de començar l'activitat el nom inventat sobre el nostre hipermercat, en el nostre cas, l'anomenarem: "Hipermercat Es Puig".  L'organització i la dinàmica del joc, és diferent: perimer hi haurà un comprador i dos venedors; i per una altra banda, 3 compradors i 4 venedors. Després es canviaran les funcions per tal que tots els grups hagin experimentat ser compradors i venedors. 

AVALUACIÓ DE L'ACTIVITAT. S'avaluarà: la participació i la col·laboració activa, el muntatge i la decoració de la botiga, la correcció de la taula de compradors i venedors. Per això, una vegada finalitzada la sessió, cada nin ens haurà d'entregar el full on ha anotat les operacions per veure els possibles acerts i errors. Així, es valorarà: l'ordre, la feina feta durant el joc i el càlcul correcte de les operacions efectuades.

ELS MALABARS.

Aquesta setmana passada, duarant dues de les tres sessions d'educació física, els alumnes van fer malabars utilitzant materials que solen tenir a casa seva com: bosses de plàstic, arròs o el que tinguessin i glogus. De manera que, els alumnes mitjançant aquest material de la vida quotidiana es van endinsar dins del món dels malabars. Tot i que, alguns d'ells no portaren, alguns dels nins i nines que n'havien portat de sobra els ho deixaren als qui per diverses questions no n'havien portat. 

Crec que aquesta activitat és una manera de treballar diferents aspectes de l'educació física com la coordinació motriu, la mà dominant o no dominant de manera entretinguda, divertida i motivant.  Però també, a través d'aquest joc es fonamenta la imaginació, la creativitat, la invenció dels propis trucs. Destacar que, es treballen valors que tal vegada en algunes ocasions queden a l'oblit com és el fet de compartir amb els altres els materials i els diferents trucs, per tant, aprendre dels altres i amb els altres. Així, entre els alumnes existeix una col·laboració i ajuda en tot moment. A més, he de dir que, aquesta activitat proposada, va permetre a l'alumnat experimentar amb nous materials i va ser una activitat en la qual tot l'alumnat hi va poder participar ja que estava adaptat a les seves necessitats i caracterísitques. El mestre a n'aquest cas, tenia la funció de guia, i d'ajudar a l'alumnat que en alguna ocasió tenia algunes dificultats a l'hora de fer un nus al globus.

LA MEVA ESCOLA DE PRÀCTIQUES, ÉS INCLUSIVA?

Després de la xerrada de l'altre dia, he decidit fer una entrada al blog amb aquest títol per parlar de la manera com la meva escola de pràctiques tracta el tema de la diversitat. He de dir, que la mestra de suport, realitza els diferents suports fora de l'aula ordinària, en una aula anomenada "Aula de Suport". Com podeu veure, la mestra de suport no realitza una pràctica inclusiva ja que aparta als nins i nines que puguin necessitar una major atenció fora de l'aula i perquè només es centra amb aquells alumnes en concret i no amb el grup- classe. En canvi, distintes mestres del cicle que venen a fer suports a la meva aula realitzen el suport dintre de l'aula, ajudant a tot l'alumnat i no només als alumnes que puguin presentar una major atenció per part del mestre. De manera que, pel que he pogut observar aquests dos mesos de pràctiques, realitzen una pràctica inclusiva els mestres de cicle que venen a fer el suport al meu grup que no pas, la pròpia PT. Una situació que no entenc. Penso que la mestra de suport del meu centre s'hauria de repensar la seva actuació i treballar dintre de l'aula amb coordinació amb la mestra tutora del meu grup ajudant a tothom i intercanviant-se els papers amb la mestra tutora. També, m'agradaria destacar que la PT no assisteix a les reunions de programació i per tant, quan entra a l'aula a buscar els alumnes ha de demanar a la tutora el que s'esta treballant. No passaria això si assistís a les reunions. Des d'aquí penso que si el suport es realitzés dintre de l'aula tot l'alumnat hi sortiria guanyant ja que tots rebrien l'ajuda necessària, en el moment adequat.
 

QUÈ VOL DIR SER MESTRE?

Aquesta entrada d'avui va dirigida a reflexionar quin és el nostre paper com a mestres avui en dia. Personalment opino que ser mestre és una tasca que requereix esforç i treball, el qual es veu recompensat amb la cara dels nins i nines de la nostra aula, els quals no t’enganyen i  amb una simple mirada te’n adones si el camí que construeixes per al seu aprenentatge és l’adequat o no.  Per tant, la nostra feina va més enllà de la vocació. Implica sentiments, que recolzen o no la teva tasca. Es molt gratificant veure que els teus esforços s’agraeixen; tot i que, com a persones que som, les crítiques negatives sempre que siguin constructives ens han d’ajudar millorar la nostra tasca. Hem de pensar que una part del futur dels nostres nins i nines està en les nostres mans, i per tant, la nostra tasca s’ha d’adequar a les necessitats de cada un d’ells. Així, crec que el secret de la nostra tasca està en fer sentir a cada un dels nostres alumnes una persona especial, important, ajudant-los en el seu camí cap a la vida adulta. De manera que,  ser mestre no només significa ensenyar continguts als nostres alumnes.


El següent vídeo que us presento a continuació, és de la sèrie  Mestres i ens dóna una sèrie  
d'opinions que tal vegada ens ajudin a entendre un poc més que significa ser mestre i quina és la nostra funció com a mestre.