L'ESCOLA OBERTA A LES FAMÍLIES

El proper dijous dia 14, el meu centre de pràctiques, desenvolupa una jornada de portes obertes on totes les famílies dels nins i nines estan convidades en participar-hi. Durant aquesta jornada, els pares i les mares podran gaudir del treball i de l'aprenentatge dels nins i nines durant aquest curs; a més de gaudir, del ball que han preparat. Aquest, és un bon moment per tal d'observar la relació que existeix entre aquestes famílies i les escoles, sovint poc fluida tan sòls per reunions estrictament acadèmiques o de comportament. D'aquesta manera, se' adonen del treball realitzat i de com el nin o nina, poc a poc, amb treball i esforç han anat creixent i madurant com a persones i també com alumnes. 

Pels mestres d'aquests alumnes, la participació de les famílies ha de ser un dels motors de la nostra feina ja que dóna sentit real a l'escola com un projecte de vida que inclou a la comunitat educativa: nins i nines, mestres i famílies. Així, les famílies viuen el dia a dia escolar i es senten que els projectes posats en marxa en el centre és un tasca que docents i famílies desenvolupen de manera conjunta, és a dir, una tasca compartida per ambdos col·lectius. Aquesta admiració mútua entre les famílies i els docents només es podrà dur en terme, si tu com a mestre, en aquest cas jo, com a futura docent, crec com a persona la importància que les famílies tenen en l'aprenentatge del seu fill o filla. Implica, en moltes ocasions posar en pràctica estratègies que afavoreixin aquest apropament. Per això, és necessari que les portes obertes a les famílies no només es desenvolupi dos o tres pics en el curs, sinó que sempre han d'estar obertes i a disposició de les famílies. Si tenim les portes obertes del nostre centre sempre obertes, els pares i les mares tendran l'oportunitat de veure com els seus nins i nines aprenen, com es comporten,... Aquesta relació és indispensable per tal que les famílies puguin vivenciar i experimentar com els seus nins i nines aprenen i així poder-los ajudar en el seu procés d'aprenentatge. 

EL BALL A L'ESCOLA

L'altre dia, concretament dimecres, durant les dues primeres sessions de classe tot el primer cicle d'Educació Primària, concretament dos primers i tres segons vam sortir al patí per assetjar un ball que han de presetnar davant les famílies el proper 14 de juny.

El ball que vam ballar va ser "El ball de la civada". Va ser molt satisfactori veure l'intercanvi d'impressions i anècdotes entre l'alumnat. Aquesta acció va permetre sortir un poc de la rutina i poder observar com de be s'ho passaven els nins i nines durant la posada en práctica de la coreografia. A més, els vaig poder ajudar durant les dues sessions perquè aquest ball l'havíem treballat a l'àrea de música de la UIB i vaig poder ajudar en tot allò que m'enrecordava.

Crec que el ball és una manera de treballar la coordinació motriu, l'empatia, el treball en grup, el respecte, l'acceptació de normes,...Però, el que és més important és que dóna la oportunitat a tots i a totes de participar en l'activitat segons les seves possibilitats, ja que en cap moment es demana que tots ho facin perfecte, sinó que el que es demanava en l'activitat era la participació activa de tots i totes. Però sobretot el que permet es veure la cara de felicitat dels nins i nines que, tot i que alguns no els agrada del tot ballar davant l'altre gent estableixen vincles afectius amb la resta de companys. Per tant, és una activitat que ens permet treballar les emocions i els sentiments, sovint oblidats en l'educació. Així, l'alumne mitjançant el ball pot expressar allò que sent i es sent motivat per treballar.

LA CREATIVITAT A L'AULA

Ja en la recta final de la meva estada a l'escola de pràctiques, m'he parat a pensar com en l'escola, habitualment, no és té en compte la creativitat dels alumnes. O si aquesta és té en compte, es reflexa principalment en les àrees plàstiques, com pugui ser la música, però sobretot a l'hora de realitzar una plàstica. Per tant, el concepte de creativitat en l'àmbit de l'educació sovint fa referència a la capacitat espontània que el nin o la nina posa en pràctica per interpretar la realitat, la qual, és sòl treballar molt durant l'etapa d'infantil; però que, a mesura que s'avança, es va deixant de banda, fins el punt que com he dit abans, deixa d'estar present en la majoria d'àrees troncals, com català, castellà, anglès, coneixement del medi,... per situar-se tan sòls en les àrees plàstiques. Encara que, el concepte de creativitat és més ampli i fa referència a una habilitat o capacitat que ens permet a les persones posar en marxa la nostra imaginació.Però, no només això, sinó que, durant el nostre procés de creativitat posam en marxa el desenvolupament cognitiu ja que hem de ser capaços de crear noves idees i buscar possibles solucions a diferents problemàtiques que ens podem trobar en aquell moment en concret. De manera que, és una destressa que ens serveix a les persones per al nostre dia a dia. Tot i que, a vegades es pugui considerar aquest concepte com una habilitat innata en les persones, nosaltres com a mestres hem de posar en pràctica les estratègies i els recursos adequats per formentar-la en les nostres aules. Aquestes estratègies posades en marxa per nosaltres els docents, estan relacionades amb alguns trets com: la iniciativa, la curiositat, l'espontaneïtat, l'originalitat de pensament. Perquè es puguin posar en marxa, és necessari que els docents ajudin a crear un clima d'aula on la falta de confiança i la inseguretat no existeixin en el pensament dels nostres nins i nines, ja que tot el treball que facin s'ha de valorar.

En l'escola on realitzo les pràctiques, aquest concepte, s'ha posat en pràctica a l'hora de plàstica, on a partir de la visualització de distints quadres d'en Joan Miró, ells, després de manera individual havien de crear la seva pròpia obra, sense cap tipus de pauta. El resultat va ser tot un èxit, amb una participació activa i total per part de tots els alumnes. El resultat va ser la imatge que teniu aquí al costat. 

"La creativitat s'aprèn igual que s'aprèn a llegir". Ken Robinson

Finalment us deixo, un vídeo del programa "Redes" titulat: "Los secretos de la creatividad". 

TREBALL COOPERATIU

L'entrada d'avui està relacionada amb el que hem parlat aquests dies a classe sobre l'aprenentatge cooperatiu. En la meva escola de pràctiques, els alumnes principalment treballen de manera individual, i en moltes poques ocasions treballen en grups cooperatius. Penso que si, es treballàs en grups cooperatius, tal vegada l'aprenentage de tots els alumnes milloraria i s'afavoria una major atenció a la diversitat de l'aula, ja que tots treballarien.  

Com hem anat dient aquests dies, els avantatges del treball cooperatiu són moltes. Les principals són: que facilita el treball autònom ja que cada alumne intenta fer el possible segons les seves capacitats, hablitats i necessitat des del punt de vista de la la cooperació grupal i l'aprenentatge entre iguals, ja que si un té dificultats a l'hora de treballar un determinat contingut demana ajuda als seus companys de grup, abans que al mestre. Per tant, són els alumnes qui tenen en ells mateixos la responsabilitat del seu propi aprenentatge. Aquesta metodologia afavoreix, l'atenció a la diversitat de ritmes d'aprenentatge, de necessitats, d'interessos, d'habilitats, de capacitats, ja que tots participen en funció de les seves capacitats i habilitats...Però, a més, desenvolupa l'autoestima, la participació activa, la cooperació entre companys, la responsabilitat de l'alumnat, la compensació i l´equilibri de desigualtats, promou la interacció entre els companys, el saber treballar amb altres persones, és a dir, treballar en grup, .... De manera que, els alumnes són els protagonistes del seu aprenentatge, mentre que, el paper del mestre consisteix en conduir-los cap a l'aprenentatge. 

He trobat aquest vídeo que ens pot ajudar a entendre millor el que significa el treball cooperatiu a l'aula. Ens parla de com en l'escola CEIP Can Puig, basen la seva metodologia d'aula en el treball cooperatiu explicant-nos quines són les passes que segueixen per arribar a aconseguir l'aprenentatge de tots i cada un dels alumnes de l'aula.

TALLER DE BIBLIOTECA.

En l'actualitat sembla que l'objectiu primordial de l'educació és ensenyar a llegir correctamet. Tal vegada, deixant un poc de banda, el procés de maduració de l'alumnat així com les seves capacitats i habilitats. Un fet que implica treballar un determinat objectiu sense tenir en compte les necessitats de cada un d'ells. 

En la meva escola de pràctiques, cada divendres els nins s'emporten un llibre a casa per llegir-lo durant una setmana, i a partir del qual, han d'emplenar una fitxa de lectura on es demana que els alumnes completin el títol, l'autor, els personatges principals i secundaris que surten a l'obra i un petit resum del que succeeix acompanyat d'un dibuix. 

Alguns alumnes, els hi costa un poc més la lectura i encara llegeixen per síl·labes, però d'altres ja llegeixen correctament. De manera que, ens trobam en una classe, com totes, on existeixen diferents ritmes d'aprenentatge i de lectura. El més important, d'aquest taller, és que tot l'alumnat va a la biblioteca i elegeix segons els seus interessos i necessitats els llibres que desitjen emportar-se a casa i llegir-los. Per tant, es dóna l'oportunitat de la lliure elecció en funció dels seus interessos i la seva motivació intrínseca. Crec que aquesta és una bona manera d'atendre la diversitat de l'aula, ja que tots elegeixen el tipus de llibre que s'adapta millor al seu ritme d'aprenentatge. La mestra, fa de guia ajudant als alumnes que no saben quin llibre llegir, donant-los alguns títols perquè ells elegeixin d'entre tots el que voldrien llegir. Així, la biblioteca esdevé un centre obert a tots els alumnes. 

LES TIC A L'AULA.

La meva entrada està enfocada en parlar de com les tic, poden ser utilitzades com un recurs més dintre de l'aula; no només per a l'alumnat amb Necessitats Educatives sinó que també per a la resta d'alumnes. 

Sovint, és un recurs que no és té en compte dins la programació, tal vegada per la falta de formació del professorat o per la falta d'interés per a posar en marxa un projecte que requereix un gran esforç per a la comunitat educativa. 

He de dir, que en l'escola a on realitzo les pràctiques, concretament, en el primer cicle d'educació primària, cada aula té un ordinador i un projector però no disposa d'una pantalla per a poder reflexar la imatge. A més, d'una sala d'ordinador-biblioteca que es pot utilitzar sempre i quan ningú en aquell moment ho utilitzi.  Això, fa que, l'ordinador, s'utilitza en ocasions puntuals i ara a n'aquests moments s'ha utilitzat més perquè alguns dels materials que he utilitzat durant les meves pràctiques hem fet servir l'ordinador per treballar l'aire, l'aigua, veure alguns vídeos,.... Crec que si és té a l'abast un recurs com aquest, s'hauria de fer l'esforç d'utilitzar-lo ja que és un recurs que permet a l'alumnat amb necessitats educatives especials que desperti en ell o ella, el seu interès, la seva motivació. Però a més, agilitza el seu treball, i fins i tot, augmenta la seva productivitat dins de l'aula millorant la seva autoestima ja que es senten còmodes treballant els continguts des de l'ordenador; resultant ser aquest, una font d'aprenentatge. Per això, és important utilitzar l'ordinador sempre que sigui necessari i no només en les hores d'informàtica. 

De manera que, la diversitat de materials i les noves tecnologies són bones estratègies per utilitzar-les dintre de la nostra aula ja que quan es treballa amb qualsevol alumne sempre és important captar l'atenció del nin o nina per tal d'aconseguir un aprenentatge. Per tant, el més important és que aquests materials beneficien a l'alumnat. 

Aquí, us deixo un vídeo interessant sobre com integrar les tics dintre de la nostra aula. 

ESTUDIAM EL LITRE A PARTIR D'OBJECTES REALS.

Avui, en la sessió de Matemàtiques ens tocava estudiar el litre i perquè l'alumnat tingués més facilitat a l'hora d'entendre i interioritzar el concepte del litre, hem portat una ribella amb botelles d'aigua, sucs, cantimplores,... ja que hem pensat que tal vegada els seria millor entendre el concepte del litre a partir del reconeixement d'objectes de la vida quotidiana amb els quals s'utilitza aquesta mesura del volum. Hem anat observant el tipus de botella que els nins i nines havien portat de casa per tal que de manera visual s'anassin familiaritzant amb aquest nou concepte. 

Aquesta proposta ha esta molt útil ja que hem treballat un nou estil, un estil d'aprenentatge visual, deixant de banda, el que sovint es sòl utilitzar en les aules, l'auditiu. Crec que els ajudat, sobretot a l'hora de resoldre un problema, en el qual havien de sumar determinats objectes d'un litre o d'altres a on havien d'identificar si el recipient hi cabia menys d'un litre o més d'un litre d'aigua. Per tant, és important anar canviant el tipus d'estratègia que utilitzam en el nostre procés d'Ensenyament- Aprenentatge per afavorir l'atenció a tot l'alumnat, cada un dels quals presenta una manera d'aprendre, un estil d'aprenentatge diferent. Aquest fet implica, que en les aules com a docent hem d'utilitzar totes les estratègies i metodologies necessàries per afavorir que tots i cada un dels nostres alumnes aprengui.

També, hem utilitzat una estratègia semblant a l'hora d'estudiar el concepte de quilogram, gram, metre i centímetre. Per estudiar el quilogram i el gram, vam portar a l'aula una balançà tradicional i una balaça digital i vam anar pensat diferents objectes de la vida quotidiana com: material escolar, algun aliment, un cossiol,... i després van anotar els resultats en una graella. I per estudiar el concepte de metre i centímetre van mesurar l'alçària de cada un dels alumnes de la classe fent un mural, de les alçades de la classe a partir de trossos de diaris que representaven la cinta mètrica amb la qual s'havien mesurat.

L'ESCOLA NO NOMÉS ENSENYA, SINÓ QUE TAMBÉ EDUCA.

L'entrada del meu bloc, està relacionada amb la nostra feina com a docents, ja que penso que la nostra actuació com a mestres ha d'anar encaminada no només a ensenyar coneixements a partir dels continguts; sinó que també, ha de formar a persones amb valors. Per això, és important transmetre. 

He pensat que era necessari fer aquesta entrada ja que sovint s'oblida o es deixa de banda, el concepte d'educar a l'escola. Molts de docents pensen que l'educació l'han de donar les famílies.  Les nostres actuacions com a docents i com escola en general, permeten que l’alumne des del primer moment conecti amb allò que estam fent, per això, és important que aquestes siguin coherents i respectuoses per a tots i totes. Considero que, l'escola ha d'educar en valors i normes; però també ensenyar continguts. 

Com a persones que som, els mestres transmetem als nostres alumnes una determianada visió del món, i per a ells som un referent, és a dir, som un mirall en el qual ells s'hi recolzen. De manera que, amb una sola mirada o un gest feim sentir-los importants,.  Així, els hem d'acompanyar en el seu procés d'ensenyament-aprenentatge ajudant-los en els moments crítics i en els moments bons. Perquè succeeixi és important, que nosaltres, els mestres tinguem un coneixement sobre els nostres alumnes, així, entre ells i nosaltres podrem compartir els problemes, les il·lusions, les inquietuds, els sentiments formant a persones respectuoses, amb esperit crític, autònoms, responsables, lliures.  Implica un treball conjunt i de saber escoltar-se els uns els altres formant a persones que raonin i reflexionin els seus pensaments, allò que pensen. Podrem dur a terme, aquest projecte de vida, si donam la possibilitat a tots els nostres alumnes d'aprendre, tenint en compte les seves habilitats, capacitats i necessitats. Per tant, en l'escola treballam els continguts, els quals sovint duen implícit el treball de les emocions i els sentiments, els quals sovint es deixen oblidat, tot i que, el treball amb els altres, compartint i ajudant-se fa feliços als nostres nins i nines. Els hem de donar la mà en els moments bons i en els no tant bons, ja que entre tots podem aconseguir que vinguin a l'escola feliços. Dependrà, de la nostra actuació com a persones i com a docents. 

A continuació us deixo un vídeo que pot ajudar a entendre un poc millor aquestes dues perspectives que podem trobar en l'escola. D'entre tot el que he pogut extreure d'aquest vídeo que són molts de coneixements em quedo amb la següent frase que un dels mestres comenta en el vídeo i que descriu perfectament, quin paper té l'escola. 

“No es pot ensenyar sense educar”.

EXPERIMENTAM EN L'ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI.

Els nins i nines en el seu dia a dia observen, manipulen i treuen conclusions a partir del treball que realitzen dins l'aula i fora d'ella, en el seu dia a dia normal. Per tant, és important que en l'escola es treballin alguns dels continguts del currículum a partir de l'experimentació dins de l'aula. En el meu cas, en l'àrea de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural es treballen els continguts a partir d'experiments. Ara, ès dóna el tema de l'aire i el que estic fent per demostrar algunes de les característiques pròpies de l'aire ho feim amb experiments. D'aquesta manera, tot l'alumnat participa en l'activitat, ja que són ells qui desenvolupen els experiments. 

Per tant, aquesta àrea, es treballen dos conceptes, el "fer" i el "pensar". Per una banda, es posen en pràctica determinades accions per comprovar determinades hipòtesis, en aquest cas, la realització dels experiments; i per una altra banda, el concepte de pensar ja que, abans de posar en pràctica l'experiment, els alumnes reflexionen en veu alta les possibles solucions o idees mentals que tenen en relació al que succeirà durant el desenvolupament de l'experiment. Així, en l'àrea de coneixement del medi, s'aprén experimentant, però a la vegada, els nins i nines mentalment construeixen un coneixement.

La imatge d'aquesta entrada, la vaig fer un dia a classe quan realitzàvem un experiment per comprovar una de les propietats de l'aire, el pes (massa). Aquesta, és una bona idea, ja que és una altra forma de treballar els mateixos continguts al llarg de l'Educació Primària. A més, penso que és l'oportunitat idònea per a què tots els alumnes participin activament i estiguin motivats per a realitzar una activitat en concret, experimentant, vivenciant i manipulant directament allò que aprenen, que tal vegada, anys enrera ha quedat a l'oblit, centrant-se en una metodologia tradicional d'exposició de coneixements i de memorització d'aquests. Per tant, aquesta metodologia afavoreix la inclusió educativa de tots els alumnes ja que els permet a tots experimentar, adaptant-ho al seu ritme d'aprenentatge.

A continuació, deixo un hiperenllaç sobre un vídeo titulat "Aprendre Experimentant" de tv3. L'escola que ens mostren en el vídeo segueix una metodologia en la qual es tenen en compte aquests punts: l'interès, la observació, l'experimentació i les conclusions

Aquesta frase, resumeix el que significa aprendre experimentant i descobrint: 

“M’ho van explicar i ho vaig oblidar, 

ho vaig veure i ho vaig comprendre, 

ho vaig fer i ho vaig apredre”.

FEIM MATEMÀTIQUES APLICADES. JUGAM A BOTIGUES.

Els tallers del dimecres a l'escola, han acabat i el que queda de temps lectiu, han decidit dedicar la sessió de tallers setmanals a treballar les matemàtiques aplicades, a partir del joc: "JUGAM A BOTIGUES". Crec que és una bona manera d'aprendre matemàtiques en un context real i proper a l'alumne; a més, permet transferir els coneixements matemàtics en el seu dia a dia, per exemple, anant a comprar amb les seves famílies. Una altre aspecte, a tenir en compte és, l'atenció a la diversitat de l'aula, ja que permet que l'alumne treballi al seu ritme i que, la dinàmica del joc s'adapti a les seves necessitats i característiques. I, també, afavoreix la interacció entre els diferents membres del grup i l'ajuda mútua entre els companys de l'equip.

Així, va arribar l'hora dels tallers, i tots els nins i nines estaven emocionats amb la nova proposta, l'organització d'un mercat format per 4 tendes. La mestra va proposar a 4 capitans, cada un dels quals havia d'elegir a 5 o 6 nins i nines. De manera que, van ser ells mateixos qui varen formar els grups de feina.

Cada grup, havia de prendre la decisió d'elegir el tipus de botiga que volen crear (jugueteria, fruiteria, papereria, apotecaria, pastisseria, carnisseria, tenda d'electrodomèstics,...). Per tal que, no hi hagués repeticions entre els diferents grups es va donar un temps de cinc minuts perquè entre tots els membres del grup arribin a un acord a l'hora d'elegir la possible tenda. 

A continuació, després d'haver arribat a un acord sobre el tipus de botiga, els membres de cada grup hauran de pensar i escriure a un quadern de tasques: els objectes per vendre (aquests, poden ser reals, de plàstic o juguetes o fotografies). Seria important, que cada nin aportàs un mínim de 5 objectes, amb l'o bjectiu de tenir com a mínim 30 objectes a la tenda per començar a jugar. A més, hauran de posar les etiquetes dels preus de cada objecte, posar un nom a la botiga, decorar la seva botiga. La pròpia escola serà l'encarregada d'aportar les taules i les cadires per a poder muntar l'escola.

DINÀMICA DEL JOC. Cada membre del grup que ven, ha de tenir un quadern a on anotar les operacions fetes, quan realitza la tasca de venedor i per tant, va sumant les despeses quan fa de comprador. Així, tot el que es ven i tot el que es compra s'ha d'anotar. Es pot fer una graella al quadern per poder fer les operacions pertinents. Per jugar, s'utilitzaran els doblers de joguina (tal vegada, els objectes per vendre és important que tinguin un preu inferior a 20€). Les mestres, a l'entrada de l'aula penjàrem abans de començar l'activitat el nom inventat sobre el nostre hipermercat, en el nostre cas, l'anomenarem: "Hipermercat Es Puig".  L'organització i la dinàmica del joc, és diferent: perimer hi haurà un comprador i dos venedors; i per una altra banda, 3 compradors i 4 venedors. Després es canviaran les funcions per tal que tots els grups hagin experimentat ser compradors i venedors. 

AVALUACIÓ DE L'ACTIVITAT. S'avaluarà: la participació i la col·laboració activa, el muntatge i la decoració de la botiga, la correcció de la taula de compradors i venedors. Per això, una vegada finalitzada la sessió, cada nin ens haurà d'entregar el full on ha anotat les operacions per veure els possibles acerts i errors. Així, es valorarà: l'ordre, la feina feta durant el joc i el càlcul correcte de les operacions efectuades.

ELS MALABARS.

Aquesta setmana passada, duarant dues de les tres sessions d'educació física, els alumnes van fer malabars utilitzant materials que solen tenir a casa seva com: bosses de plàstic, arròs o el que tinguessin i glogus. De manera que, els alumnes mitjançant aquest material de la vida quotidiana es van endinsar dins del món dels malabars. Tot i que, alguns d'ells no portaren, alguns dels nins i nines que n'havien portat de sobra els ho deixaren als qui per diverses questions no n'havien portat. 

Crec que aquesta activitat és una manera de treballar diferents aspectes de l'educació física com la coordinació motriu, la mà dominant o no dominant de manera entretinguda, divertida i motivant.  Però també, a través d'aquest joc es fonamenta la imaginació, la creativitat, la invenció dels propis trucs. Destacar que, es treballen valors que tal vegada en algunes ocasions queden a l'oblit com és el fet de compartir amb els altres els materials i els diferents trucs, per tant, aprendre dels altres i amb els altres. Així, entre els alumnes existeix una col·laboració i ajuda en tot moment. A més, he de dir que, aquesta activitat proposada, va permetre a l'alumnat experimentar amb nous materials i va ser una activitat en la qual tot l'alumnat hi va poder participar ja que estava adaptat a les seves necessitats i caracterísitques. El mestre a n'aquest cas, tenia la funció de guia, i d'ajudar a l'alumnat que en alguna ocasió tenia algunes dificultats a l'hora de fer un nus al globus.

LA MEVA ESCOLA DE PRÀCTIQUES, ÉS INCLUSIVA?

Després de la xerrada de l'altre dia, he decidit fer una entrada al blog amb aquest títol per parlar de la manera com la meva escola de pràctiques tracta el tema de la diversitat. He de dir, que la mestra de suport, realitza els diferents suports fora de l'aula ordinària, en una aula anomenada "Aula de Suport". Com podeu veure, la mestra de suport no realitza una pràctica inclusiva ja que aparta als nins i nines que puguin necessitar una major atenció fora de l'aula i perquè només es centra amb aquells alumnes en concret i no amb el grup- classe. En canvi, distintes mestres del cicle que venen a fer suports a la meva aula realitzen el suport dintre de l'aula, ajudant a tot l'alumnat i no només als alumnes que puguin presentar una major atenció per part del mestre. De manera que, pel que he pogut observar aquests dos mesos de pràctiques, realitzen una pràctica inclusiva els mestres de cicle que venen a fer el suport al meu grup que no pas, la pròpia PT. Una situació que no entenc. Penso que la mestra de suport del meu centre s'hauria de repensar la seva actuació i treballar dintre de l'aula amb coordinació amb la mestra tutora del meu grup ajudant a tothom i intercanviant-se els papers amb la mestra tutora. També, m'agradaria destacar que la PT no assisteix a les reunions de programació i per tant, quan entra a l'aula a buscar els alumnes ha de demanar a la tutora el que s'esta treballant. No passaria això si assistís a les reunions. Des d'aquí penso que si el suport es realitzés dintre de l'aula tot l'alumnat hi sortiria guanyant ja que tots rebrien l'ajuda necessària, en el moment adequat.
 

QUÈ VOL DIR SER MESTRE?

Aquesta entrada d'avui va dirigida a reflexionar quin és el nostre paper com a mestres avui en dia. Personalment opino que ser mestre és una tasca que requereix esforç i treball, el qual es veu recompensat amb la cara dels nins i nines de la nostra aula, els quals no t’enganyen i  amb una simple mirada te’n adones si el camí que construeixes per al seu aprenentatge és l’adequat o no.  Per tant, la nostra feina va més enllà de la vocació. Implica sentiments, que recolzen o no la teva tasca. Es molt gratificant veure que els teus esforços s’agraeixen; tot i que, com a persones que som, les crítiques negatives sempre que siguin constructives ens han d’ajudar millorar la nostra tasca. Hem de pensar que una part del futur dels nostres nins i nines està en les nostres mans, i per tant, la nostra tasca s’ha d’adequar a les necessitats de cada un d’ells. Així, crec que el secret de la nostra tasca està en fer sentir a cada un dels nostres alumnes una persona especial, important, ajudant-los en el seu camí cap a la vida adulta. De manera que,  ser mestre no només significa ensenyar continguts als nostres alumnes.


El següent vídeo que us presento a continuació, és de la sèrie  Mestres i ens dóna una sèrie  
d'opinions que tal vegada ens ajudin a entendre un poc més que significa ser mestre i quina és la nostra funció com a mestre. 

LA MOTIVACIÓ: EL MOTOR DE L'APRENENTATGE.

La motivació és un element clau en l’aprenentatge de l’alumnat. Sense motivació és molt difícil que un nin o nina aprengui alguna cosa. Per tant, és millor que l’alumne estigui predisposat a aprendre allò que li volem ensenyar. Aquest, és un repte difícil d’aconseguir pel sistema educatiu establert en l’actualitat. Per això, és important que nosaltres, les noves generacions tinguem en compte aquest element clau per tal que els nostres alumnes aprenguin motivats. Aquest fet, implica ser capaços d’utilitzar diferents estratègies per motivar-los, una tasca que requereix d'un gran esforç. Així que, entre tots hem de treballar per estimular la voluntat dels nostres alumnes per aprendre continguts i coneixements nous.

Aquest vídeo ens pot ajudar a entendre un poc millor el que significa motivació per a les persones.

QUÈ ÉS L'APRENENTATGE SIGNIFICATIU?

L’aprenentatge significatiu fa referència a l’aprenentatge de continguts relacionats amb els que l’alumne ja sap, és a dir, consisteix en relacionar els nous coneixements amb els coneixements previs que l’alumne poseeix. Així, l’alumne realitza un procés cognitiu per tal d’integrar aquestes noves informacions amb les que ja disposa prèviament creant nous coneixements. Per tant, aquest aprenentatge requereix que el nou coneixement que s'ha d'aprendre s'adapti a les capacitats, necessitats i habilitats de l'alumnat; així com,  fomentar la motivació d'aquests per aprendre.

De manera que, aquest aprenentatge adapta el procés d'ensenyament- aprenentatge  a les característiques individuals de l'alumne. Per tant, assumeix la realitat de la diversitat i l'heterogeneïtat de l'alumnat de les aules. A més, el fet que l'aprenentatge sorgeixi a partir d'allò que ja saben, fa necessari acceptar i respectar els diferents ritmes d'aprenentatge. Crec que aquesta és una bona manera perquè tot l'alumnat aprengui. 

Aquest, és un vídeo que ens mostra que significa l'aprenentatge significatiu. 

TREBALL PER PROJECTES.

El treball per projectes consisteix en fomentar l’aprenentatge en allò que els nins i nines volen saber o els agradaria saber per un motiu en concret. Per tant, amb aquest tipus de metodologia es fomenta la motivació de l’alumnat cap a la tasca docent ja que aprenen allò que desitgen. Aquests temes a treballar sorgeixen a partir de conversació a l’aula o en qualsevol moment del dia. De manera que, l’atenció de l’aprenentatge es centra en l’alumne i no amb el mestre, el qual realitza la funció d’acompanyar i orientar en aquest procés.

Algunes característiques del treball per projectes són:

• APRENENTATGE BASAT EN L'EXPERIÈNCIA. Els alumnes parlen o escriuen sobre les seves pròpies experiències. 
• FOMENTA L'AUTONOMIA DE L'ALUMNE. Ha de cercar informació, ha de prendre decisions,...
• FOMENTA EL TREBALL COOPERATIU. Es desenvolupen les habilitats de compartir, cooperar, prendre decisions conjuntes, tenir en compte totes les opinions per arribar a l'objectiu final,...
• Es treballen les competències bàsiques. 
• S'ATÉN A LA DIVERSITAT. El treball per projectes dóna oportunitats a tot l'alumnat a contribuir amb el projecte amb tasques diferents en funció de les seves capacitats i habilitats.
• MOTIVACIÓ I CREATIVITAT. Requereix que l'alumne es senti motivat pel projecte i que siguin creatius, imaginatius en la seva tasca ja que són ells qui desenvolupen i creen el projecte. 
• Mitjançant una sèrie d'activitats relacionades entre si, els alumnes arriben a la concreció d'un producte final, un resultat, un moment agradable tant pels alumnes com pels mestres on els nins i nines mostren a les famílies allò que han elaborat.

En l’escola on faig pràctiques, alguns continguts de l’àrea de coneixement del Medi es treballen per projectes. Per exemple, van fer un projectes sobre les “Abelles”, anteriorment a la meva arribada. Aquesta metodologia no només permet que l'alumni es senti motivat per treballar, sinó que tothom té cabuda en el projecte.

COM APRENEM?

L’altre dia vàrem parlar un poc sobre les diferents metodologies d'aula i els aprenentatges cooperatius i per això, he considerat oportú elaborar uma entrada amb diferents tipus de metodologies utilitzades a l’aula amb l’objectiu de poder veure les diferents maneres d’aprendre de l'alumnat en funció del tipus de metodología utilitzada pels mestres. És un vídeo extret de la sèrie « Mestres » de tv3 que ens parla de diferentes metodologies d'aula.

Les reflexions extretes a partir de les diferents opinions de mestres i alumnes són:

• L'escola ha de proposar reptes als alumnes i els alumnes han de tenir ganes de véncer aquests reptes.

• Com a mestres hem d'estimular als nostres alumnes i hem de ser capaços de veure com aprenen i com ajudar-los a aprendre. I sobretot, ser creatius, imaginatius i flexibles. També, hem de donar les eines necessàries als nostres alumnes perquè després puguin accedir de manera autònoma als coneixements. 

• L'aprenentatge ha de ser divertit, motivant, creatiu i imaginatiu, ja que si no hi ha desig, motivació no hi ha aprenetatge i ha de tenir en compte els interessos i necessitats de cada un d'ells. Però també, ha de donar l'opció a fer-se preguntes i que l'alumne cerqui aquestes possibles respostes. Destacar que, aquest aprenentatge s'hauria de basar amb exemples reals i pràctics per poder aplicar a la vida quotidiana.

• Tenir en compte que cada persona és diferent i per tant, cada cervell funciona de manera diferent. 

• Educar, és un procés lent i cada aprenentatge ha de tenir el seu temps.

• L'escola ha de ser un espai obert per a les famílies ja que ens poden ajudar en el procés d'aprenentatge.

• L'aprenentatge en grups heterogenis fa que l'alumnat interactui entre ells, que aprenguin dels altres, que s'ajudin i col·laborin entre ells, però sobretot que s'enriqueixin els uns dels altres.

• La funció dels mestres, és guiar, orientar en el procés d'ensenyament-aprenentatge ja que són ells, els alumnes qui han de construir el seu propi coneixement.

EL PLAER DE LA LECTURA.

Cada divendres, a l'hora de tutoria, els alumnes es dirigeixen a la biblioteca del centre amb l'objectiu d'emportar-se algun conte i llegir-lo durant la setmana de després. L'activitat no només consisteix en llegir el conte, sinó que a més, han de ser capaços d'elaborar una fitxa de lectura, on han de completar els enunciats. Crec que aquesta és una bona manera de fomentar la lectura entre l'alumnat; motiu pel qual els alumnes elegeixen lliurement el conte que més els agrada per a poder llegir. Per tant, la lectura que en algunes ocasions pot resultar avorrida de l'alumnat a través d'aquesta pràctica deixa de ser una pràctica que no agrada ja que la lliure elecció del conte els permet elegir un llibre que els resulta motivant.

He decidit fer aquesta entrada en motiu de la Diada de Sant Jordi el dilluns 23 d'Abril, el patró de Catalunya però també el Dia del Llibre. Així, en la meva escola, durant les tres primeres sessions del dia es tenen programades una sèrie d'activitats relacionades amb la lectura. Activitats com: la lectura del conte de Sant Jordi, que a n'aquest cas serà a càrrec meu, un taller de titelles amb els personatges de la història així com la creació d'una rosa amb paper per part de l'alumnat. Finalment, cada un dels nins i nines podran comprar un llibre dels que han portat entre tots. Aquesta iniciativa consisteix en què cada alumne durant la setmana anterior ha portat un llibre que ja ha llegit amb l'objectiu que pugui comprar un altre llibre que no ha llegit, portat per un altre company. Així d'aquesta manera, també es fomenta la lectura. A més,també es duran a terme activitats com: elaboració d'un punt de llibre, pintar una paret del pati amb els personatges de la història i elaborar un pictograma de la llegenda.

La meva opinió respecte a n'aquest tema és que des de l'escola s'ha de fomentar la lectura no només a nivell de centre; sinó també a un nivell fora de l'escola ja que la lectura els dóna l'oportunitat d'imaginar i crear nous mons. He trobat aquest enllaç que tal vegada en un futur ens pugui ajudar a crear materials sobre aquesta diada. http://www.edu365.cat/stjordi/

REFLEXIONAM SOBRE LA IMATGE

Avui, pegant una ullada per Internet he trobat aquesta imatge. He decidit fer una entrada a partir de la imatge ja que ens permet reflexionar sobre l'educació i més concretament sobre l'educació inclusiva. 

La reflexió extreta d'aquesta imatge permet adonar-nos que en els centres educatius s'ha de fomentar una educació per a tothom, és a dir, una educació que respecti l'atenció a la diversitat ja que si els docents no posam en pràctica metodologies inclusives en les nostres aules ens trobaríem amb la mateixa situació que a la vinyeta. 

Per això, penso que entre tots hem de fer l'esforç per no arribar a n'aquesta situació, treballant per a millorar la nostra educació des d'una perspectiva integradora i no discriminatòria. Així,  amb el nostre treball podem arribar a canviar les pràctiques docents no inclusives. 

Què n'opineu?

UN CONTE PER ACCEPTAR LA DIVERSITAT

Aquest vídeo és un conte titulat “El cazo de Lorenzo” de l’escriptora Isabelle Carrier. Ens parla sobre les dificultats, les qualitats, les habilitats i els obstacles als quals s’ha d’enfrontar una persona en el seu dia a dia, per ser com és; mostrant-nos la seva superació dia a dia. La seva lectura pot ser útil ja que utilitza un vocabulari senzill que permet entendre’l. 

El conte ens parla sobre la història d’un nin, “En Lorenzo” el qual ha d’arrossegar una cassola vermella, la qual simbolitza la discapacitat. Ens mostra com el seu dia a dia li presenta certes dificultats y reptes que ha de superar per seguir avançant. Em moltes ocasions es troba amb persones que l’ajuden a superar els obstacles que pot anar trobant pel camí.

La principal moralitat d’aquest conte és que les persones amb discapacitat no tenen el perquè de veure la diferencia, o la discapacitat com un inconvenient o una molèstia em el seu dia a dia; tot i que, a vegades és la societat qui posa els inconvenients. De manera que, és un conte que el podem fer servir en les nostres classes per ensenyar als nostres alumnes que independentment de les característiques i habilitats de cada un, tothom té dret a no sentir-se discriminat, per no ser igual a la resta; sinó que entre tots hem de fer el possible per integrar-lo en la societat i en l’escola, afavorint la diversitat.

VOLEU CONÈIXER LA MEVA ESCOLA?

La meva primera entrada va anar dedicada a un tipus de metodologia utilitzada en l'escola; però aquesta segona, va dedicada a explicar com és el centre. El centre, com vaig dir a la meva presentació s'anomena Col·legi Públic Es Puig i es troba a la localitat de Lloseta. 

En l’actualitat disposa de 9 unitats d’infantil i 15 unitats de primària. A més, d’un total de 24 tutors i d’un professorat especialista format per: 3 professors d’anglès, 3 professors d’educació física, 1 professor de música, 2 professors de pedagogia terapèutica, 1 professor especialista en audició i llenguatge, 2 professors d’atenció a la diversitat i 2 professors de religió. Segons els cursos hi ha dues o tres línies que es van alternant. 

La llengua de comunicació del centre és el català i l'horari de les classes és de 9 a 14h. L'enllaç de la pàgina web és la següent:  http://www.cpespuiglloseta.com

L'objectiu del centre no només consisteix en educar a les persones en termes acadèmics sinó també donant importància a altres aspectes com:

• Els procediments, l’adquisició de coneixements, els hàbits d’estudi, les presentacions de les feines, la feina ben feta, les tasques de casa com a complement educatiu.
• La responsabilitat personal, la motivació positiva, l’esforç, les capacitats personal de cada un de l’alumnat,
• La diversitat i l’aplicació de programes d’integració i d’educació compensatòria.
• L’organització de sortides, viatges, acampades o intercanvis amb altres centres per tal d’aprendre i conèixer l’entorn; posant especial interes al fet que aquestes han d’abastir tots els àmbits de la cultura (exemple: concerts)….ja que aquestes accions constitueixen un complement fonamental per l’aprenentatge.

Ofereix una sèrie de serveis com:

• Un menjador escolar.
• Una guarderia mantinera i activitats extraescolars -> a càrrec de l’AMIPA. 
• Una agenda escolar.
• I una orientació acadèmica a 6è de Primària.

També disposa d’una sèrie d’instal·lacions i recursos que tenen al seu abast:

• Un poliesportiu,
• Un menjador i
• Uma aula d’informàtica.

Així, el centre treballa en tres projectes: 

• Un projecte de Solidaritat, 
• Un projecte de Medi Ambient i 
• El projecte Comenius. 

I projectes d'innovació per adequar la tasca docent al segle XXI, ja que a mesura que passa el temps les necessitats canvies. Algunes són:

• El treball de la informàtica.
• El treball de les matemàtiques. Importància: càlcul mental, raonament logicomatemàtic i la geometria a partir de la manipulació. 
• Un Pla d’educació ambiental específic pel centre --> hort ecològic, la garriga de l’escola i la consciència ecològica. 
• El treball de la cultura popular i les festes de l’illa --> tallers de cuina.
• L’educació en el respecte als altres --> normes de convivències escolars.
• El treball de la solidaritat amb algunes escoles de Nicaragua.
• I el treball de la lectura a partir de la biblioteca escolar que el centre té.

Com a reflexió final dir que la meva incorporació a l’escola des del primer moment em vaig sentir del tot integrada entre els companys i els nins i nines de la meva aula. Per tant, és molt important sentir-se còmode i integrat en un lloc nou per a les persones; motiu pel qual, com a docents hem de desenvolupar la nostra tasca tenint en compte les necessitats de cada un dels nins i nines i afavorir la seva integració dintre d’un grup i una comunitat educativa. El que m’agrada més de l’escola és que s’adapta als temps moderns valorant aspectes que a mesura que el temps passa esdevenen com una necessitat per a la societat i també, que sempre que pot ajuda als altres, ja que com he dit, té un projecte de solidaritat, el qual és del tot ben rebut pels nins i nines els quals estan molt contents de col·laborar en aquest projecte. 

TREBALL PER RACONS

Durant una hora a la setmana, els dimecres, els tres grups de segon de Primària realitzen tallers de manera conjunta, és a dir, a cada un dels tallers hi ha nins i nines dels tres grups. Un dels tallers que duen a terme és el dels racons. Aquests racons es treballen en forma de jocs com: sopes de lletres, mots encreuats, memory (ajuntar un nom amb la parella). També, altres racons en els quals de forma lúdica han de contestar a una sèrie d'enunciats dient si són afirmatius o negatius, crear enunciats a partir d'uns noms,... Els aspectes treballats són: algunes normes ortogràfiques de l'àrea de llengua com: la s i la doble s, la j i g, la r i la doble r,... El vocabulari proper als nins i nines com: els oficis, alguns menjars, els elements que conformen la vaixella, els mesos de l'any, les estacions,...

Els racons són una manera d'organitzar el grup classe amb petits grups, per perelles, individualment... Cada un d'aquests grups treballa una tasca concreta i diferent a la desenvolupada pels altres, és a dir, treballen de manera simultánea aspectes diferents. Quan acaben, s'intercanvien els papers.  La tasca a realitzar es fa en forma de jocs, en forma de manipulació d'objectes, creant enunciats,... A partir d'aquest treball l'alumnat aprén a treballar en grup ja que necessita compartir idees i coneixements amb els altres, però també afavoreix la seva autonomia, tot  i que, alguns d'aquests racons poden necessitar de l'ajuda del mestre o mestra. Aquest treball, també permet adaptar els coneixements a les necessitats de cada un dels nins i nines, ja que la majoria d'aquestes tasques, parteixen dels coneixements previs de l'alumnat i treballen aspectes propers de l'entorn. De manera que, s'afavoreix l'aprenentatge significatiu.